Empresa i reinserció social de persones privades de llibertat: més enllà de la Responsabilitat Social Empresarial
El treball a la presó compleix diverses funcions, totes
elles molt importants en la vida de les persones privades de llibertat i, sobre
tot, en el seu futur.
En primer lloc, el treball té una funció educativa, que
permet recuperar (o generar) hàbits laborals bàsics, també socials. A quests
hàbits seran d’especial rellevància per la recuperació de la normalitat i la
reincorporació al mercat laboral de les persones que han passat per la presó.
S’aprèn a complir horaris i ser puntuals, a respectar els companys i superiors,
a organitzar el temps, a treballar en equip o rebre ordres i ser corregits.
El treball a la presó permet, també, una determinada
organització del temps, que repercuteix directament en l’estat d’ànim
individual i col·lectiu. El taller de treball es converteix, a més, en un espai
que afavoreix una socialització en condicions de certa normalitat.
En tercer lloc, el treball ajuda a la millora de
l’autoestima i la motivació de les persones a la presó, incidint directament en
la continuïtat del procés de reinserció. Influeix positivament en la
participació en altres activitats formatives, lúdiques, culturals... que
permeten reduir la sensació de patiment que provoca la manca de llibertat.
Finalment, el treball a la presó permet obtenir una
remuneració econòmica, reforçant els valors de l’esforç i la recompensa. Permet
obtenir un sosteniment econòmic per la pròpia persona i, en molts casos, per
les seves famílies i per la satisfacció de la responsabilitat civil vinculada a
la comissió del delicte.
A Catalunya, el model penitenciari té com objectiu
principal la reinserció, que no és més que la recerca de la rehabilitació de la
persona que ha comés un delicte i la prevenció de la comissió de nous actes
delictius i, per tant, la protecció de la víctima i de la pròpia societat.
El model de reinserció a Catalunya és un model de
referència en l’entorn (proper i més distant). Fonamentat en una visió global
que abasta totes les necessitats de la persona privada de llibertat en relació
amb la seva reincorporació al mercat laboral.
El model, que denominem FOI (Formació-Ocupació-Inserció)
es defineix a partir de tres pilars.
Una formació ocupacional amb qualitat assimilable a la
que es pot rebre en qualsevol altre centre de formació al carrer, amb espais,
continguts, equips docents i titulació homologats pel Servei d’Ocupació de
Catalunya.
Treball remunerat i integrat al sistema de protecció de
la Seguretat Social durant tot el compliment de la pena, amb un caràcter
eminentment formatiu (el treball com a eina, no com a finalitat).
Acompanyament especialitzat a la part final de la pena,
per la recerca activa d’ocupació, facilitant la transició cap el mon laboral.
A partir d’un principi bàsic de respecte a la dignitat
humana, i als drets més fonamentals, es construeix un model de reinserció que
connecta amb el dret a la formació, al treball i al lliure desenvolupament de
la pròpia personalitat.
Ni la formació ni el treball a la presó són en si
mateixos un objectiu. Son una eina, una eina molt potent, per a la
transformació de la vida de les persones
que compleixen una pena de privació de llibertat, i això equival a dir, per la
transformació de la societat.
L’èxit o el fracàs del procés de reinserció incideix
directament en la persona que pretén la seva rehabilitació, naturalment. Però
també, i de manera directa, en la societat en el seu conjunt, que és també, des
d’aquesta perspectiva, víctima del delicte.
Des d’aquesta perspectiva, i pel que fa específicament a
la formació ocupacional, el treball a la presó i la inserció laboral, l’èxit
depèn de la participació, en els seus termes justos, tant del sector públic com
del sector privat.
El sector públic pot aportar treball als tallers
industrials (impremta, tèxtil, mobiliari…) i de serveis (dins dels propis
centres penitenciaris…), dotant al sistema d'estabilitat i garantint el
sosteniment econòmic, imprescindible per a qualsevol activitat, sigui pública o
privada. També té un enorme marge d’actuació pel que fa al treball fora dels
centres penitenciaris, en el règim obert (trasllats, petites actuacions de
neteja, manteniment i reforma d’espais...).
Quant al sector privat, forma part de la pròpia essència
del model de reinserció laboral. El que es pretén és que qui compleix una pena
de presó es pugui reintegrar al mercat laboral, i això només és possible a
través del sector privat. És a dir, només si s'aconsegueix que una empresa
privada contracti a aquesta persona en condicions de normalitat.
A més, per facilitar aquesta contractació, la persona que
ha d’anar a treballar ha de complir uns requeriments tècnics, ha d’assolir una
capacitació professional determinada pel propi mercat laboral. Aquestes
aptituds, doncs, han de ser definides i desenvolupades conforme als
requeriments de les empreses que al final del procés seran receptores naturals
del treball d’aquestes persones.
La reinserció no és efectiva fins que la persona s'integra
en el mercat laboral, fins que troba un treball amb el qual desenvolupar-se com
a persona i amb el qual mantenir-se i mantenir a la seva família. Un treball
amb el qual integrar-se en la xarxa social de la seva comunitat i que permeti
la seva normalització amb visió de permanència a llarg termini.
Aquesta participació, com s’ha vist, va molt més allà
d'una simple col·laboració públic-privada. I també va més enllà d'una actuació
de Responsabilitat Social Empresarial per part de les empreses.
La col·laboració de l'empresa privada en el procés de
reinserció suposa una actuació de Responsabilitat Social Empresarial, i conté
tots els elements que la defineixen, altruisme, inquietud social, retorn
social…
Però també la transcendeix, perquè la seva activitat
constitueix la pròpia essència del procés de reinserció i per tant no pot ser
considerada com a un element més, col·lateral o complementari, sinó
imprescindible i absolutament necessari per a l'èxit del procés.
En moments com els que vivim, especialment en moments de
dificultat com els actuals, s’accentuen les diferències i es corre el risc que
les persones més vulnerables i desfavorides quedin també excloses de les
mesures de recuperació.
Avui, més que mai, les empreses tenen l’oportunitat de
participar en el procés de reinserció de forma activa, a través d’una relació
públic-privada. I tot això complint, a més, amb els seus objectius socials
d’RSE i contribuint a la transformació de la societat.
Comentarios