Empresa i reinserció social de persones privades de llibertat: més enllà de la Responsabilitat Social Empresarial



El treball a la presó compleix diverses funcions, totes elles molt importants en la vida de les persones privades de llibertat i, sobre tot, en el seu futur.

En primer lloc, el treball té una funció educativa, que permet recuperar (o generar) hàbits laborals bàsics, també socials. Aquests hàbits seran d’especial rellevància per la recuperació de la normalitat i la reincorporació al mercat laboral de les persones que han passat per la presó. S’aprèn a complir horaris i ser puntuals, a respectar els companys i superiors, a organitzar el temps, a treballar en equip o rebre ordres i ser corregits.

El treball a la presó permet, també, una determinada organització del temps, que repercuteix directament en l’estat d’ànim individual i col·lectiu. El taller de treball es converteix, a més, en un espai que afavoreix una socialització en condicions de certa normalitat.

En tercer lloc, el treball ajuda a la millora de l’autoestima i la motivació de les persones a la presó, incidint directament en la continuïtat del procés de reinserció. Influeix positivament en la participació en altres activitats formatives, lúdiques, culturals... que permeten reduir la sensació de patiment que provoca la manca de llibertat.

Finalment, el treball a la presó permet obtenir una remuneració econòmica, reforçant els valors de l’esforç i la recompensa. Permet obtenir un sosteniment econòmic per la pròpia persona i, en molts casos, per les seves famílies i per la satisfacció de la responsabilitat civil vinculada a la comissió del delicte.

A Catalunya, el model penitenciari té com objectiu principal la reinserció, que no és més que la recerca de la rehabilitació de la persona que ha comés un delicte i la prevenció de la comissió de nous actes delictius i, per tant, la protecció de la víctima i de la pròpia societat.
El model de reinserció a Catalunya és un model de referència en l’entorn (proper i més distant). Fonamentat en una visió global que abasta totes les necessitats de la persona privada de llibertat en relació amb la seva reincorporació al mercat laboral.

El model, que denominem FOI (Formació-Ocupació-Inserció) es defineix a partir de tres pilars.


Una formació ocupacional amb qualitat assimilable a la que es pot rebre en qualsevol altre centre de formació al carrer, amb espais, continguts, equips docents i titulació homologats pel Servei d’Ocupació de Catalunya.

Treball remunerat i integrat al sistema de protecció de la Seguretat Social durant tot el compliment de la pena, amb un caràcter eminentment formatiu (el treball com a eina, no com a finalitat).

Acompanyament especialitzat a la part final de la pena, per la recerca activa d’ocupació, facilitant la transició cap el mon laboral.

A partir d’un principi bàsic de respecte a la dignitat humana, i als drets més fonamentals, es construeix un model de reinserció que connecta amb el dret a la formació, al treball i al lliure desenvolupament de la pròpia personalitat.

Ni la formació ni el treball a la presó són en si mateixos un objectiu. Son una eina, una eina molt potent, per a la transformació de la vida de les  persones que compleixen una pena de privació de llibertat, i això equival a dir, per la transformació de la societat.

L’èxit o el fracàs del procés de reinserció incideix directament en la persona que pretén la seva rehabilitació, naturalment. Però també, i de manera directa, en la societat en el seu conjunt, que és també, des d’aquesta perspectiva, víctima del delicte.

Des d’aquesta perspectiva, i pel que fa específicament a la formació ocupacional, el treball a la presó i la inserció laboral, l’èxit depèn de la participació, en els seus termes justos, tant del sector públic com del sector privat.

El sector públic pot aportar treball als tallers industrials (impremta, tèxtil, mobiliari…) i de serveis (dins dels propis centres penitenciaris…), dotant al sistema d'estabilitat i garantint el sosteniment econòmic, imprescindible per a qualsevol activitat, sigui pública o privada. També té un enorme marge d’actuació pel que fa al treball fora dels centres penitenciaris, en el règim obert (trasllats, petites actuacions de neteja, manteniment i reforma d’espais...).
Quant al sector privat, forma part de la pròpia essència del model de reinserció laboral. El que es pretén és que qui compleix una pena de presó es pugui reintegrar al mercat laboral, i això només és possible a través del sector privat. És a dir, només si s'aconsegueix que una empresa privada contracti a aquesta persona en condicions de normalitat.

A més, per facilitar aquesta contractació, la persona que ha d’anar a treballar ha de complir uns requeriments tècnics, ha d’assolir una capacitació professional determinada pel propi mercat laboral. Aquestes aptituds, doncs, han de ser definides i desenvolupades conforme als requeriments de les empreses que al final del procés seran receptores naturals del treball d’aquestes persones.

La reinserció no és efectiva fins que la persona s'integra en el mercat laboral, fins que troba un treball amb el qual desenvolupar-se com a persona i amb el qual mantenir-se i mantenir a la seva família. Un treball amb el qual integrar-se en la xarxa social de la seva comunitat i que permeti la seva normalització amb visió de permanència a llarg termini.

Aquesta participació, com s’ha vist, va molt més allà d'una simple col·laboració públic-privada. I també va més enllà d'una actuació de Responsabilitat Social Empresarial per part de les empreses.

La col·laboració de l'empresa privada en el procés de reinserció suposa una actuació de Responsabilitat Social Empresarial, i conté tots els elements que la defineixen, altruisme, inquietud social, retorn social…

Però també la transcendeix, perquè la seva activitat constitueix la pròpia essència del procés de reinserció i per tant no pot ser considerada com a un element més, col·lateral o complementari, sinó imprescindible i absolutament necessari per a l'èxit del procés.

En moments com els que vivim, especialment en moments de dificultat com els actuals, s’accentuen les diferències i es corre el risc que les persones més vulnerables i desfavorides quedin també excloses de les mesures de recuperació.

Avui, més que mai, les empreses tenen l’oportunitat de participar en el procés de reinserció de forma activa, a través d’una relació públic-privada. I tot això complint, a més, amb els seus objectius socials d’RSE i contribuint a la transformació de la societat.

Comentarios

Entradas populares