DRETS HUMANS I SECTOR PÚBLIC

L’administració pública ha de seguir criteris d’eficiència econòmica per garantir el correcte ús dels diners públics. Però és indubtable que té, també, una responsabilitat en relació amb la prestació del servei públic, garantint criteris d’eficàcia i equitat.

Factors com el canvi climàtic, les cada vegada més grans diferències socials, la gestió dels moviments migratoris o la lluita contra la corrupció condicionen l’activitat pública, i per tant, la presa de decisions polítiques i de gestió, en tots els àmbits de l’administració pública.

Un enfocament basat en drets humans, una actuació decidida per part de l’administració pública en la defensa dels drets humans, aporta, sense cap mena de dubtes, legitimitat a la pròpia gestió pública, i incrementa la confiança dels ciutadans. A més, afegeix valor a la prestació de la missió pública, millora la motivació del personal al servei de l’administració, genera nous espais que afavoreixen la formació d’aliances amb altres administracions públiques i amb el sector privat, afavoreix l’estalvi i l’eficiència econòmica (energies renovables, gestió de residus...), facilita la comunicació a la societat de l’activitat pública, i millora la percepció de la societat sobre aquesta activitat.

El sector públic, globalment considerat, és un exemple de primer nivell per la resta de sectors, i obre les portes a la innovació social de forma extraordinària, facilitant el camí perquè el sector privat s’incorpori progressivament als avenços que es posen de manifests.

La transformació de la societat i els seus processos cap a la sostenibilitat depèn, en gran mesura, del que impulsi el sector públic, que té una responsabilitat especial per conciliar la eficiència econòmica en la gestió dels recursos públics i la generació d’impactes positius en la societat i en el medi ambient.

Els instruments polítics i jurídics estan ja a l’abast de tothom.

Entre els primers, el Pla de Drets Humans de Catalunya (2020-2023) detalla un conjunt d’accions legislatives, administratives i polítiques que cal posar en marxa per fer efectius els Drets Humans a Catalunya en els propers quatre anys. I l’Agenda 2030 , aprovat el 2015 per Nacions Unides, que marca el camí cap el desenvolupament sostenible. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, i les seves metes, concreten el camí dibuixat per l’Agenda 2030, i ofereixen una guia d’actuació pràctica per adaptar les estratègies i que les polítiques públiques a partir de la identificació dels impactes, positius i negatius de l’activitat pública.

La participació del sector públic és fonamental per assolir aquests objectius. Alguns d’ells incorporen metes que apel·len el sector públic de manera molt específica: 1.1 erradicació de la pobresa extrema, 2.1 posar fi a la fam, 3.9 reduir les morts i les malalties per productes químics, 4.2 garantia d’accés de nens i nenes a serveis d’atenció i educació, 5.5 garantia de participació plena de les dones i igualtat d’oportunitats de lideratge, 6.3 millora de la qualitat de l’aigua, 10.2 inclusió social, econòmica i política de totes les persones, 11.1 garantia d’accés de totes les persones a l’habitatge...

Entre els instruments jurídics, la Llei de Contractes del Sector Públic, que incorpora els criteris de les Directives europees 23 i 24/2014, sobre contractació pública, que planteja un significatiu canvi de paradigma en la contractació pública. Per suposat, en relació als innumerables tractats i convenis internacionals (jurídicament vinculants) en matèria de drets humans: la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea o els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics i de Drets Econòmics, Socials i Culturals, de Nacions Unides, i, per descomptat, els diversos convenis de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Des d’aquesta perspectiva, la contractació pública porta a terme una funció fonamental en el desenvolupament de polítiques de promoció i protecció dels Drets Humans, tant pel que fa a l’execució de la seva activitat, com respecte el control i seguiment de les empreses licitadores i adjudicatàries.

En efecte, la contractació pública no és únicament un instrument per proveir les administracions de béns is serveis, necessaris per l’execució de les seves activitats, sinó que constitueix un veritable i potent instrument d’execució de les polítiques públiques.

A través dels processos de contractació pública es poden impulsar, definir i executar, polítiques de promoció i protecció dels drets humans, tant en la determinació dels criteris de valoració, en relació amb els requisits que hagin de complir les empreses licitadores, com en la execució dels contractes, en relació als requisits que s’exigeixin a les adjudicatàries durant la vigència dels contractes.

Ens estem acostumant a que s’incorporin als plecs de condicions clàusules de protecció mediambiental, o de caràcter social, i les empreses participants cada vegada més son conscients que no es tracta únicament d’un requisit formal, sinó que el compromís ha d’anar molt més enllà en la consolidació d’aquests criteris a llarg termini. En aquest aspecte, la incorporació d’elements de transparència, com els procediments electrònics, ha significat un pas molt important.

Ara és el moment de donar un pas més, i d’incorporar també als processos de contractació pública elements de promoció i protecció dels drets humans, de fer efectius els ODS incorporant-los a la cultura de la contractació pública, consolidant així la construcció d’una societat cada vegada més justa i equitativa.