EL CONSELL D'EUROPA REVISA LA RECOMANACIÓ REC(2006)2 SOBRE LES REGLES PENITENCIÀRIES EUROPEES
El
passat 1 de juliol el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va aprovar la
revisió i modificació de la Recomanació Rec(2006)2 sobre les Regles
Penitenciàries europees. Es tracta d’un sistema de (108) regles que configuren
el model penitenciari a Europa, basat en el respecte als drets humans de les
persones privades de llibertat i el reconeixement exprés de la vigència dels
drets durant el compliment de les condemnes, en l’objectiu de la reinserció
social, la cooperació dels serveis penitenciaris amb els serveis socials
externs i la participació de la societat civil en el desenvolupament de la vida
penitenciària i la formació del personal adscrit als serveis penitenciaris.
Aquesta
revisió incideix, entre d’altres qüestions, sobre aspectes relatius a la recollida
d’informació de les persones privades de llibertat, el tractament de les dones
i de les persones estrangeres i la inspecció i monitorització sobre la
utilització de mesures d’alta seguretat.
La
norma manté i reforça, si cap, el principi de respecte a la dignitat humana i
de la finalitat de reinserció de la pena privativa de llibertat. Comença amb
tota una declaració de principis, ja consolidada i en consonància amb la
legislació internacional [1],
subratllant al preàmbul que la pena privativa de llibertat i “el fet de fer-se
càrrec” de les persones internes als centres de compliment han de garantit, en
tot cas i sense perjudici dels imperatius de seguretat, protecció i disciplina
inherents a la situació, la dignitat humana, oferint “ocupacions constructives
i una formació que permetin” la seva reinserció en la societat.
Defineix
com un dels principis fonamentals (el 6) la obligació dels estats de promoure
que la privació de llibertat, en qualsevol de les seves modalitats, es
dirigeixi a facilitar la reinserció com a finalitat principal del compliment de
la pena (Part I – Principis fonamentals).
Perquè
sigui així, la recomanació estableix que les condicions de compliment de la
pena s’han de sotmetre a certs requeriments (Part II – Condicions de detenció),
entre d’altres, respectar la proximitat del centre de compliment assignat al
domicili o al centre de reinserció social de la persona condemnada (17.1).
La
norma recorda també (Part V – Direcció i personal ) que l’administració té una
responsabilitat respecte de les persones privades de llibertat que va molt més
enllà de la “guàrdia i custòdia”, que és la seva reinserció a la societat, i
que l’actuació de l’administració s’ha d’exercir a través d’un “programa
d’atenció i assistència positiva” (72.3 - El treball a la presó com a servei
púbic), i que la organització i la
gestió penitenciària ha de facilitar “en particular” la reinserció de les
persones privades de llibertat (81.6.c – Gestió de la presó).
La
pena de privació de llibertat suposa un règim d’especial control de la persona condemnada
(limitació del seu espai, pèrdua de bona part de la seva privacitat...). Com a
conseqüència d’aquesta pèrdua, es genera una específica i material obligació
per part de l’administració pública (no només de la penitenciària) de protegir
la dignitat humana de la persona sotmesa a la mesura privativa.
Superada
la visió correccional de la funció de la pena de presó, inclús superada també
la visió redemptora, més recent [2],
i consolidat el principi de protecció del dret a la llibertat i el respecte als
drets humans, el compliment de la pena adquireix, al nostre ordenament i al del
nostre entorn, una funció de reeducació i reinserció, que ha d’afavorir, en
benefici de les persones privades de llibertat, però sobretot en benefici de la
societat en general, la reincorporació a la societat en llibertat de qui ha
delinquit, oferint una alternativa de normalització que garanteixi, al mateix
temps, la protecció de la societat i la rehabilitació de la persona a
reinserir.
Aquest
és el principi informador del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de
les Llibertats Fonamentals (Roma, de
novembre de 1950), que reconeix l’obligació dels estats de la seva
protecció (article 1) i la de la vida
(article 2), la prohibició de la tortura (article 3) i del treball forçat
(article 4), així com les màximes garanties processals en cas de detenció o
internament (articles 5 i 6) o l’imperi de la llei (article 7), entre els
principals vinculats a la privació de llibertat.
Aquest
és, a més, un element d’evolució, com ha assenyalat en diverses ocasions el
Tribunal Europeo de Drets Humans, equiparant la evolució de les polítiques
penals a la preponderància de l’objectiu de la reinserció com element preventiu
de la reincidència [3]. També
un element de qualitat democràtica, doncs, en paraules del propi TEDH [4],
les “polítiques penals europees i internacionals han assolit un grau de
maduresa suficient per a superar la fita decisiva i abolir la cadena perpètua”,
recordant que “els estats europeus poden i tenen l’obligació de prescindir
d’aquest càstig arcaic i inhumà, i escollir solucions orientades a la
reinserció social dels delinqüents”.
Les
Regles Penitenciàries Europees reflecteixen precisament aquest esperit, el
compromís pel respecte a la dignitat humana i els drets humans de les persones
privades de llibertat, i constitueixen una guia per la legislació i la pràctica
dels Estats membres.
El
Consell d’Europa és l’organització internacional que, amb seu a Estrasburg, assumeix
des de la seva creació, al 1949, l’objectiu
principal de la defensa, protecció i promoció dels drets humans, la democràcia
i l’estat de dret en l’àmbit europeu. Actualment en formen part 47 estats,
totes les nacions europees, excepte Bielorússia [5].
[1] Per exemple l’article 10 del Pacte Internacional de Drets Civils i
Polítics de Nacions Unides (1968).
[2] El Reglament Penitenciari de 1956 establia, per exemple, reduccions de
la pena per “l’esforç dels penats”, tant físic com intel·lectual, articles 68,
69 i 72, entre d’altres.
[3] Entre d’altres, la STEDH de 17 de desembre de 2009, Gardel c. Francia
(Demanda 16428/05).
[4] Sentència del TEDH de 13 de maig de 2014, Khamtokhu i Aksenchik c.
Rusia.
[5] https://www.coe.int/en/web/about-us/who-we-are
Comentarios